Per al meu primer intent de litografia sobre pedra, vaig decidir inspirar-me en l’entorn immediat del taller de gravat (tal com havia fet anteriorment per al taller de mokuhanga). La possessió de Son Boter, situada just al costat, s’aixeca a l’ombra d’uns pins blancs (Pinus halepensis) retorçats i nusosos, que presenten línies i textures interessants.
Després de fer un esbós preliminar, vaig dibuixar l’arbre directament sobre la pedra amb l’objectiu de crear una mica de moviment i energia. Un cop vaig tenir un traçat que em satisfeia, em vaig posar a treballar amb un llapis litogràfic negre per definir les línies i la forma del tronc i de les branques.
Tot seguit, hi vaig aplicar goma aràbiga per reservar zones de blanc i protegir altres parts del dibuix, abans d’aplicar-hi tinta litogràfica (tusche) i alcohol per aconseguir una textura diferent per a les fulles de pi. La interacció entre la tinta i l’alcohol era fascinant; és precisament aquesta idea de «cedir el control» als materials per obtenir resultats inesperats el que m’apassiona del gravat.
La imatge revelada presentava uns efectes preciosos que no s’havien pogut apreciar durant la fase de dibuix i que només van aparèixer un cop la pedra va estar preparada per a la impressió. Això es devia a la manera com el greix es desplaçava per la planxa (a causa de l’alcohol) i penetrava a la pedra, tot i no ser visible a ull nu. Va ser una casualitat afortunada, ja que reforçava la sensació de moviment que volia aconseguir.
